27 abril 2017

La transsexualitat en la infància

Històricament s’ha associat la transsexualitat al món dels adults, però cada vegada hi ha més nens i nenes que, des de ben petits, expressen clarament la seva disconformitat amb el gènere amb el qual van néixer.

A dia d’avui, el coneixement ha avançat prou per entendre que això no és ni una malaltia, ni un trastorn; que és una variant més de la diversitat humana.

Totes i tots tenim trets de tots dos sexes. I si bé no és el més freqüent, la sexuació cerebral pot donar-se en una direcció, i la sexuació genital en una altra. És el cas de les nenes amb penis i els nens amb vulva.

Quan es desconeix la realitat de la transsexualitat, a molts dels menors als quals en néixer es va assignar un sexe equivocat en atenció als seus genitals, se’ls nega la possibilitat de viure com el nen o la nena que en realitat són.

El que un nen o una nena en aquesta situació necessita, com tots els altres, és que el seu entorn sigui capaç de escoltar-lo, de acceptar i d’estimar-lo tal com és. De acompanyar-lo en el seu procés vital, que potser per la seva condició tingui les seves particulars complicacions.

Volem que puguin desenvolupar-se, puguin jugar, aprendre, créixer. Que puguin somriure. Que puguin desplegar el seu ser al màxim de les seves possibilitats. Que puguin viure. Que puguin ser. Per a això, les seves famílies han de caminar al seu costat. I necessiten que tant la comunitat educativa, com els professionals de la salut i tot l’entorn social ens de la mà en aquesta aventura.

Us deixem un extracte del documental “Transit” emès per TV3, que d’s’endinsa en la realitat dels menors transsexuals: